Toc de baló
La Selecció Catalana se la juga contra
l’Argentina de Messi
Demà 24 de maig a les 19:00 de la vesprada la Selecció Catalana de Futbol s’enfronta a la tot poderosa Argentina encapçalada pel blaugrana Messi. El partit ha despertat molt interés entre els aficcionats de la pilota, ja que s’hi podran veure jugadors de la qualitat d’Agüero, Gago, Higuaín, Milito, Riquelme, Tévez i molts més.
La mala notícia per als catalans ha sigut la ‘no convocatòria’ del que és avui en dia el gran ídol del futbol català Bojan Krkic. De fet era d’esperar que es quedara fora després de dir que no a Luís Aragonés per disputar l’Eurocopa amb l’absoluta. El duel d’aquest amb Messi era el gran atractiu del partit. La ciutat de Barcelona s’havia plenat de cartells com el que es mostra a continuació, però finalment haurem d’esperar fins a la pròxima.
Pel que fa al combinat català la llista presentada pel seleccionador Pere Gratacós és la següent: L’Espanyol amb 5 jugadors és l’equip que n’aporta més; David García, Chica, Àngel, Corominas i Jonathan, seguit del Depor amb Sergio González, Joan Verdú i Albert Lopo, l’Almeria amb Bruno Saltor i Carlos García, el Barça amb Víctor Valdés, el Terrassa aporta José Miguel Morales, el Getafe a David Belenguer, el CF Vilanova i la Geltrú a Santi Triguero, el Manchester United a Gerard Piqué, el Ràcing de Santander a Òscar Serrano, l’At.Madrid a Luís García i el Recreativo a Gerard López. Oleguer cau de l’última llista de convocats per no estar en el seu moment òptim mentre que cal recordar que Puyol, Xavi, Cesc, Capdevila i Fernando Navarro tampoc hi seran després que Luís Aragonés els hagi convocat per disputar l’Eurocopa. S’espera que el Camp Nou estiga ple de gom a gom per rebre el match, a més l’entrada és molt econòmica, ja que oscil·la entre els 10 i els 40 euros. Sobretot s’ha escollit una hora de la vesprada en la qual es previsible que vagen molts xiquets acompanyats dels seus pares a veure als seus ídols.
Per cert, per a quan un partit de la Selecció Valenciana? Esperem la vostra opinió!!!
Cara i creus del futbol valencià
Amb la finalització d’aquesta temporada 2007-2008 de la Lliga Professional de Fútbol, les impresions que han deixats els equips valencianas ha sigut ben diferents. Amb un Villarreial pletòric, arrebatant el segon lloc al Barça a les últimes jornades, hem aconseguit llevar-nos el mal gust que ens han deixat el València, en ocasions més fora que dins, i el Llevant, amb el descens assegurat des de feia setmanes abans que tot acabara.
Començarem parlant de la ‘cara’ d’aquesta competició, és a dir, la cara del Villarreial CF. Amb 24 partits guanyats (només tres menys que el Reial Madrid) i 77 punts, ha aconseguit un molt merescut segon lloc a la taula. Bé podriem dir, i ja ho ha estat per molts professionals, que el Villareial ha sigut el millor equip de la temporada. Si més no, els milions en presupots pesen, i d’això molt en saben equips com el Barça o el Madrid. Però un equip modest com el castellonenc, amb Pellegrini a la banqueta, ha lograt plantar cara als poderosos i la propera temporada ho farà front els grans d’Europa.
Ara és el torn del València CF. Si hi ha un adjectiu que puga casar a la perfecció amb l’actitut de l’equip esta temporada eixe és: irregulars. Varen passar en dies de ser campions de la Copa del Rei (a més amb molt bon joc) a encaixar 6 gols front el Barcelona. I és que tot el ‘tema Koeman’ ha posat molts entrebancs a un planter preparat per optar a les més altes possicions. Noms com Joaquín, Villa, Edú, Albelda, Baraja, Silva, Morientes, Helguera… podriem haver donat èxits a un equip què, lluny d’això, esta temporada no ha fet sinó riure, o plorar, segons d’on es mire. Segur que als seguidors de la capital del Túria no els fa ninguna gràcia que els jugadors no eixiren al balcó de l’Ajuntament a oferir la Copa del Rei a l’aficció. Però això només ha sigut la culminació d’una temporada per oblidar per a l’equip de Soler.
Per últim cal parlar de la més trista de les històries pel que fa al futbol valencià. Eixa història és la del Llevant CF, què torna a baixar a Segona Divisió. Però és que només amb 7 partits guanyats… els granotes no podem demanar altra cosa, i han sigut durant gaire bé tota la temporada a la cua de la taula. Però estos xicons són tots uns experts, i de ben segur que la temporada 2009-2010 els tornem a tenir a la màxima competició.
Doncs bé, com deiem al títol, esta temporada ha sigut d’alegries i de penes. Però per sobre de tot ens quedem, per suposat, amb l’alegria del Villarreial que tornarà a estar entre l’elit del futbol europeu i portarà el nom del País Valencià ben lluny. Ànim!!!
Ja tenim campió en la Lliga Femenina!
La tercera de les eliminatòries, al contrari que les altres que van alçar alguns dubtes, no va donar possibilitat de segones interpretacions. I és que aquesta vegada sí, vam vore a un Ros Casares que no fluixejava en cap aspecte. El rebot era completament de les valencianes (13 per 6 de les de Salamanca) i l’atac era clar i fins i tot en segones opcions. Tot el contrari que li va passar a l’equip rival, que pel que fa el seu principal referent en atac, la valenciana Anna Montañana, va errar els huit llançaments de triple que va intentar.
Tal volta el segon temps va ser el més trist pel que fa al joc de les xiques del Ros, però en els dos quarts que restaven una increïble Katie Douglas inspiradíssima (al final del partit va sumar 30 punts) va agafar les regnes de l’equip i el va portar amb peu firme a la victòria.
Al xiulit final, els 5.000 espectadors que s’havien reunit a la Fonteta de Sant Lluís, van explotar d’alegria i amb ells totes les jugadores i el cos tècnic que donaven les gràcies a l’aficció per el suport. Com bé deiem algunes en posteriors declaracions a la Televisió Valenciana, només els queda un somni: guanyar la Eurolliga, serà la pròxima la seua? Ja ho vorem…
(aquesta foto no es correspon a la final d’ahir)
Per seguir la notícia als principals mitjans, ací teniu uns enllaços recomanables:
Federació Espanyola de Bàsquet: www.feb.es
Ros Casares Valencia: www.roscasares.com/basket
Nostre Esport: www.nostresport.com
Bàsquet Femení
Amb aquesta primera entrada a la secció de ‘Toc de baló’ (en la qual, com podeu esbrinar pel nom, farem un recorregut per l’actualitat esportiva) volem donar rellevància al bon moment de forma pel què passa el bàsquet femení al nostre País Valencià.
En primer lloc és necessari parlar del Ciudad Ros Casares. Equip de la capital del Túria que ahir aconseguia el passe a la final de la Lliga Femenina per segon any consecutiu (l’any passat van resultar campiones). La veritat és que el partit d’ahir front el CB San José no va tenir cap complicació, com bé reflexa el marcador final: 59 -88. De fet cal dir que, en l’actual sistema de competició, aconsegueix el passe a la següent fase el millor de tres partits. I al Ros Casares és evident que no li va fer falta el tercer, ja que al primer jugat a La Fonteta el resultat encara va ser més abrumador (90-52).
Katie Douglas, una de les peces claus de l’equip aquesta temporada (www.feb.es)
Ara només ens queda esperar el rival, què eixirà de l’enfrontament entre EBE Promociones Santa Eulalia i Perfumerías Avenida de Salamanca, ja que a aquests dos equips sí que els ha fet falta el tercer partit de què parlàvem.
La final, també al millor de tres partits, arrancarà aquest dijous 8 a les 20′30 a València, a La Fonteta. Per als que vos interesse però no pugueu anar cal dir que Punt2 retransmetra aquest encontre.
En altre ordre de coses, al començament haviem dit que el bàsquet femení valencià passava per un bon moment, i així és. No només el Ros Casares ha fet els deures esta temporada. Cal destacar també la feina del Viaonetti Vinaròs a la Lliga Femenina 2. Que si més no ha caigut en quarts de final d’ascens a Lliga Femenina, front el Don Piso Gerona (79-65), ha cuallat la millor temporada de la història del club castellonenc en la divisió de plata del bàsquet femení.
I per últim, anomenar també el segon lloc en la classificació de Primera Nacional del Club de Bàsquet Femení Alcoi Germaine de Capuccini, que li dona opcions per jugar la fase d’ascens a Lliga Femenina 2. Encara no es sap la data concreta ni el rival, però informaren d’aquestes dades pròximament.
Doncs bé, pareix que el bàsquet valencià passa per un dels seus millors moments amb equips campions a cadascuna de les principals categories. Però segur que açò només és el punt de partida i que d’ací uns anyets aquests projectes estaran més que consoliats i les alegries que ens donaran seran moltes. Ànim a totes i des d’ací tot el recolzament a l’esport femení.
Enllaços d’interés per seguir connectat al bàsquet femení:
Federació espanyola de bàsquet: www.feb.es
Federació de Bàsquet de la Comunitat Valenciana: www.fbcv.es
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed