Toc de baló

Cara i creus del futbol valencià

Amb la finalització d’aquesta temporada 2007-2008 de la Lliga Professional de Fútbol, les impresions que han deixats els equips valencianas ha sigut ben diferents. Amb un Villarreial pletòric, arrebatant el segon lloc al Barça a les últimes jornades, hem aconseguit llevar-nos el mal gust que ens han deixat el València, en ocasions més fora que dins, i el Llevant, amb el descens assegurat des de feia setmanes abans que tot acabara.

Començarem parlant de la ‘cara’ d’aquesta competició, és a dir, la cara del Villarreial CF. Amb 24 partits guanyats (només tres menys que el Reial Madrid) i 77 punts, ha aconseguit un molt merescut segon lloc a la taula. Bé podriem dir, i ja ho ha estat per molts professionals, que el Villareial ha sigut el millor equip de la temporada. Si més no, els milions en presupots pesen, i d’això molt en saben equips com el Barça o el Madrid. Però un equip modest com el castellonenc, amb Pellegrini a la banqueta, ha lograt plantar cara als poderosos i la propera temporada ho farà front els grans d’Europa.

Ara és el torn del València CF. Si hi ha un adjectiu que puga casar a la perfecció amb l’actitut de l’equip esta temporada eixe és: irregulars. Varen passar en dies de ser campions de la Copa del Rei (a més amb molt bon joc) a encaixar 6 gols front el Barcelona. I és que tot el ‘tema Koeman’ ha posat molts entrebancs a un planter preparat per optar a les més altes possicions. Noms com Joaquín, Villa, Edú, Albelda, Baraja, Silva, Morientes, Helguera… podriem haver donat èxits a un equip què, lluny d’això, esta temporada no ha fet sinó riure, o plorar, segons d’on es mire. Segur que als seguidors de la capital del Túria no els fa ninguna gràcia que els jugadors no eixiren al balcó de l’Ajuntament a oferir la Copa del Rei a l’aficció. Però això només ha sigut la culminació d’una temporada per oblidar per a l’equip de Soler.

Per últim cal parlar de la més trista de les històries pel que fa al futbol valencià. Eixa història és la del Llevant CF, què torna a baixar a Segona Divisió. Però és que només amb 7 partits guanyats… els granotes no podem demanar altra cosa, i han sigut durant gaire bé tota la temporada a la cua de la taula. Però estos xicons són tots uns experts, i de ben segur que la temporada 2009-2010 els tornem a tenir a la màxima competició.

Doncs bé, com deiem al títol, esta temporada ha sigut d’alegries i de penes. Però per sobre de tot ens quedem, per suposat, amb l’alegria del Villarreial que tornarà a estar entre l’elit del futbol europeu i portarà el nom del País Valencià ben lluny. Ànim!!!