Viatge al segle XV, TOLEDO

Bon dia!!! Ja estem ací una altra vegada!! Després d’haver passat per terres franceses, ens dirigim a llocs molt més propers! Hui parlarem de Toledo.

En primer lloc vos contaré (encara que supose que ja ho sabreu) que un dels punts forts de la ciutat és la seua història. A l’Edat Mitjana fou una de les ciutats més importants del país, fins i tot va arribar a ser la capital! Per això, en aquest cas vaig a recomanar-vos visitar el centre històric de la ciutat. Si vos agrada una miqueta la història estic segura que vos encantarà, i si sou una miqueta imaginatius no vos costarà massa traslladar-vos a aquella època.

Bo, anem al tema. Vaig a dir-vos alguns dels llocs que no vos podeu perdre! En primer lloc l’Alcazar, encara que fa uns anys estaven restaurant-lo, no sé com anirà la cosa… La catedral també és impressionant!! El Greco fou un pintor molt famós de Toledo (era grec, però va viure allí molt de temps) i la seua casa es conserva com a museu. A més, a l’església de Sant Tomé podreu admirar el quadre més famós del pintor (El entierro del Conde de Orgaz -es pot veure a través d’una explicació multimèdia molt interessant-). Si voleu, podeu agafar un tren que pega una volta per tot el centre històric, per a no perdre’s res… A més vos contaràn moltes històries curioses de la ciutat!!

El clima de Toledo és continental, és a dir; a l’estiu fa prou calor… i a l’hivern fa molt de fred!! Així que aneu amb compte amb el vostre equipatje!

Una altra recomanació, si teniu temps, és que pegueu una volteta pels voltants. Aranjuez està prop, i és també molt bonic!! El Palau Reial és increïble!! I l’ambient de la ciutat recorda al segle XVIII (més historia!! jeje)

Doncs ja està tot dit, espere que si elegiu aquesta opció per a les vostres vacances no vos deixe indiferents!! Estic segura que serà així!!

Molts besets!! Fins la pròxima!! Que ja queda menys per a les vacances!!

Esports d’aventura per a l’estiu

Xics i xiques, ara que l’estiu ja està cridant a les nostres portes i la caloreta ja es fa notar, que millor manera d’aprofitar-ho que realitzant esports d’aventura.

A la Comunitat Valenciana, concretament a Venta del Moro ( un poble situat a una hora mes o menys de la ciutat de València) es poden gaudir activitats com paintball o l’estrella de l’estiu que serà el raftng al riu Gabriel. La secció Eixim? et proposa:

 

RAFTING

El rafting és l’activitat més còmoda entre els esports d’aigües braves. Consisteix en un descens del riu utilitzant una balsa neumàtica amb capacitat per a 8 passatgers més el guia acompanyant. L’estabilitat de la balsa fa que es puga descendir trams de riu de certa dificultat sense necessitat de tenir cap experiència ni coneixements previs, a més la forma física tampoc és important. Tot això converteix al rafting en una activitat totalment segura i divertida per a tota la família.

RECORREGUT I: 2 hores a l’aigua
Recorregut: 6 km.
Preu per persona: 35 €

RECORREGUT II: 3 h 30 min. a l’aigua
Recorregut: 20 Km.
Preu per persona: 40 €

 

PAINTBALL

El paintball consisteix en un joc a l’aire lliure, d’estratègia en el que s’utilitza una pistola de boles de pintura, amb la qual s’ha de macar als contraris. Per a desenvolupar l’activitat hi ha que anar completament equipats, per a que siga divertit i totalment segur. Les boles són completament biodegradables (així que no contaminen en absolut), i els seus components son la “gelatina” alimenticia (l’exterior) i per aigua amb colorant alimentici (l’interior). La pintura és molt fàcil de llevar i, a més no resulta arriscat practicar aquest joc.

Equip necesari: marcadora (pistola), máscara de protecció amb lluneta térmica (per a que no s’empañe mentre es juga), mono (per a protegir la roba), guants, petos de protecció, bolae (opcional cinturons per a recargues).  
Preu per persona: 20 € el pack básic.

  

Esperem que gaudiu de l’estiu!!

Per a més informació:   http://www.ruting.es/

Anem al Teatre

Hola gent!!!! Ja estem una altra volta ací per informar-vos del millor que podeu fer en el vostre temps d’oci. Canvien d’una manera radical i si la setmana passada estiguérem a les festes patronals de Vila-Real, ara ens centrem al teatre. I es que pot ser una molt bona opció per a passar un cap de setmana diferent.

Aquesta vegada ens quedem a la ciutat de Valéncia al teatre Olympia. Per als despistats que no el conegueu, encara que espere que sigueu pocs, aquest teatre està situat al Carrer San Vicent Màrtir, 44. Un carrer molt cèntric de la ciutat al qual es pot arribar-hi amb bus, metro, o també tren si vius a les rodalies de València.

I es que queden molts pocs dies per a que el grup TRICICLE abandone la ciutat. Concretament fins diumenge pròxim, l’1 de Juny. Aquest cap de setmana serà una oportunitat irrepetible. No perdeu el temps i acudiu amb els vostres amics, la família, companys de classe… Aquest mític grup presenta l’obra GARRIK.

 

 Aquest títol que en principi es estrany, te dos virtuts: la primera es que segueix amb la costum de que tots els seus expectacles acaben en IC, i la segona, es que fa referencia a David Garrik, un cèlebre comediant anglès del segle XVIII al que, segons conten, els metges enviaven els seus pacients més deprimits per a que recuperaren les gens de viure.

 

GARRICK és un espectacle  – conferència sobre la mecànica de l’humor que els permiteix desenvolupar diverses tècniques dramàtiques -algunes inèdites en la companyia – amb l’únic objectiu d’aconseguir que el públic experimente els beneficis de la risa.

 

No us ho podeu perdre!!! Fins l’1 de Juny teniu l’oportunitat!!

Per  més informació:

http://www.teatro-olympia.com

El xé que-xé que es balla així…

Abans que passe de moda definitivament (esperem) el xiki-xiki, tenim ací una versió valenciana de l’AntenaParanoica -recordes aquell vídeo del monstre de l’Albufera?. La veritat és que s’ho han treballat molt, amb les falleres, les images del fons, la nova coreografia i la lletra… tu què opines? Pallea Pallea!!

La ciutat de la llum!!

Ja estem açi altra vegada!! Després d’uns quants dies… (ja sabeu que estes èpoques son prou roïnes per als estudiants!!) però, l’estiu pràcticament ja està açí i des de “De tot un poc” volem donar-vos idees per a anar de vacances.

 Com haureu suposat pel títol d’aquesta entrada, hui anem a parlar-vos de París! Quan parlem d’un viatge a París tothom pensa en dues persones no?? Doncs no!! Jo des d’açí vull reivindicar que també es pot anar a París amb els amics o les amigues, res a vore amb l’amour!

 Per a començar, direm que París es una ciutat prou gran (per no dir molt gran). Tenint clar aço, no vos recomanaria fer un viatge a París que no fora de 5 ó 6 dies mínim.  També m’agradaria recomanar-vos que no vos limitáreu a vore només allò més conegut de París, peró clar, per a aixó haurieu d’anar 2 setmanes!! De momento jo vos diré els monuments que no se podeu perdre, i si vos queda temps, simplement pasejant pels carrers parisins anireu descobrint coses dignes de ser visitades.

 

Anem a començar per allò què es troba dins de París. La torre Eiffel, la catedral de Notre Dame, la avinguda dels camps Eliseos, l’arc del Triomf, els Invàlids, l’esglèsia de La Madeleine, el Louvre, la plaça de la Concorde son alguns dels llocs què no podeu deixar de veure si esteu en París, no es gens fàcil veure-ho tot. Per això jo vos recomane que agafeu un bus turístic (dels molts que n’hi ha) i podreu fer-ho amb molta més comoditat i segurament perdreu menys temps. Algunes recomanacions puntuals: si no sou molt molt aficionats a l’art, no vos deixeu el Louvre per a l’últim dia, si ho feu estareu tan cansats que no tindreu ganes de vore’l perque es impresionantment gran; pel que fa a la Torre Eiffel, no deixeu de pujar dalt, les vistes son una altra meravella de les moltes que n’hi ha en eixa ciutat. També vos recomane el creuer pel riu Sena, si pot ser de nit, és molt bonic i dóna l’oportunitat de vore quasi tota la ciutat decorada per les seues famoses i abundants llums.

 Pel que fa a les afores de París, parlarem dels dos llocs més coneguts. Per una banda tenim el Palau de Versalles. Està prou bé cuidat i estic segura que també vos impresionará. No deixeu de visitar els jardins. D’altra banda està Disneyland París!! Visita imprescindible si aneu a París. No penseu en cap moment que és un parc temàtic sols per a xiquets, encara que l’època en la qual vosaltres veieu les pel·lícules de la factoria quede lluny, disfrutareu del parc com si tinguereu 10 anys.

 

Ja per a anar acabant, vos comentaré breument com funcionen els mitjans de comunicació per a que vos resulte més fàcil veure-ho tot. En primer lloc, podeu arribar a París en tren o en avió. És una ciutat prou ben comunicada, no crec que tingueu problemes per a arribar. Una vegada esteu ja dins la ciutat, no vos recomane altra cosa que el metro (i el RER, com el rodalies espanyol). La xarxa de metro de París es enorme, aneu en compte!! Però si conseguiu aprendre com funciona és molt útil per a arribar a quasi tots el llocs.

 Sense més, espere que vos haja sigut d’ajuda i que, si finalment aneu, aprofiteu molt el viatje i que vos agrade tot, estic segura de que no podrà ser d’altra manera!!

 Un beset per a tots!! Promte estarem açí amb més opcions per a les vostres vacances!!

 P.D. Si voleu podeu deixar en els comentaris si vos agradaria que comentarem qualsevol lloc en especial!!

La Selecció Catalana se la juga contra l’Argentina de Messi

Demà 24 de maig a les 19:00 de la vesprada la Selecció Catalana de Futbol s’enfronta a la tot poderosa Argentina encapçalada pel blaugrana Messi. El partit ha despertat molt interés entre els aficcionats de la pilota, ja que s’hi podran veure jugadors de la qualitat d’Agüero, Gago, Higuaín, Milito, Riquelme, Tévez i molts més.

La mala notícia per als catalans ha sigut la ‘no convocatòria’ del que és avui en dia el gran ídol del futbol català Bojan Krkic. De fet era d’esperar que es quedara fora després de dir que no a Luís Aragonés per disputar l’Eurocopa amb l’absoluta. El duel d’aquest amb Messi era el gran atractiu del partit. La ciutat de Barcelona s’havia plenat de cartells com el que es mostra a continuació, però finalment haurem d’esperar fins a la pròxima.

Pel que fa al combinat català la llista presentada pel seleccionador Pere Gratacós és la següent: L’Espanyol amb 5 jugadors és l’equip que n’aporta més; David García, Chica, Àngel, Corominas i Jonathan, seguit del Depor amb Sergio González, Joan Verdú i Albert Lopo, l’Almeria amb Bruno Saltor i Carlos García, el Barça amb Víctor Valdés, el Terrassa aporta José Miguel Morales, el Getafe a David Belenguer, el CF Vilanova i la Geltrú a Santi Triguero, el Manchester United a Gerard Piqué, el Ràcing de Santander a Òscar Serrano, l’At.Madrid a Luís García i el Recreativo a Gerard López. Oleguer cau de l’última llista de convocats per no estar en el seu moment òptim mentre que cal recordar que Puyol, Xavi, Cesc, Capdevila i Fernando Navarro tampoc hi seran després que Luís Aragonés els hagi convocat per disputar l’Eurocopa. S’espera que el Camp Nou estiga ple de gom a gom per rebre el match, a més l’entrada és molt econòmica, ja que oscil·la entre els 10 i els 40 euros. Sobretot s’ha escollit una hora de la vesprada en la qual es previsible que vagen molts xiquets acompanyats dels seus pares a veure als seus ídols.

Per cert, per a quan un partit de la Selecció Valenciana? Esperem la vostra opinió!!!

Toc de baló

Cara i creus del futbol valencià

Amb la finalització d’aquesta temporada 2007-2008 de la Lliga Professional de Fútbol, les impresions que han deixats els equips valencianas ha sigut ben diferents. Amb un Villarreial pletòric, arrebatant el segon lloc al Barça a les últimes jornades, hem aconseguit llevar-nos el mal gust que ens han deixat el València, en ocasions més fora que dins, i el Llevant, amb el descens assegurat des de feia setmanes abans que tot acabara.

Començarem parlant de la ‘cara’ d’aquesta competició, és a dir, la cara del Villarreial CF. Amb 24 partits guanyats (només tres menys que el Reial Madrid) i 77 punts, ha aconseguit un molt merescut segon lloc a la taula. Bé podriem dir, i ja ho ha estat per molts professionals, que el Villareial ha sigut el millor equip de la temporada. Si més no, els milions en presupots pesen, i d’això molt en saben equips com el Barça o el Madrid. Però un equip modest com el castellonenc, amb Pellegrini a la banqueta, ha lograt plantar cara als poderosos i la propera temporada ho farà front els grans d’Europa.

Ara és el torn del València CF. Si hi ha un adjectiu que puga casar a la perfecció amb l’actitut de l’equip esta temporada eixe és: irregulars. Varen passar en dies de ser campions de la Copa del Rei (a més amb molt bon joc) a encaixar 6 gols front el Barcelona. I és que tot el ‘tema Koeman’ ha posat molts entrebancs a un planter preparat per optar a les més altes possicions. Noms com Joaquín, Villa, Edú, Albelda, Baraja, Silva, Morientes, Helguera… podriem haver donat èxits a un equip què, lluny d’això, esta temporada no ha fet sinó riure, o plorar, segons d’on es mire. Segur que als seguidors de la capital del Túria no els fa ninguna gràcia que els jugadors no eixiren al balcó de l’Ajuntament a oferir la Copa del Rei a l’aficció. Però això només ha sigut la culminació d’una temporada per oblidar per a l’equip de Soler.

Per últim cal parlar de la més trista de les històries pel que fa al futbol valencià. Eixa història és la del Llevant CF, què torna a baixar a Segona Divisió. Però és que només amb 7 partits guanyats… els granotes no podem demanar altra cosa, i han sigut durant gaire bé tota la temporada a la cua de la taula. Però estos xicons són tots uns experts, i de ben segur que la temporada 2009-2010 els tornem a tenir a la màxima competició.

Doncs bé, com deiem al títol, esta temporada ha sigut d’alegries i de penes. Però per sobre de tot ens quedem, per suposat, amb l’alegria del Villarreial que tornarà a estar entre l’elit del futbol europeu i portarà el nom del País Valencià ben lluny. Ànim!!!

Festes patronals!!

Hola amics!!! Com ha estat la Fira del Llibre? Espere que fantàstica! Dons bé aquesta setmana et proposem una cosa diferent. Aquest cop ens allunyem un poc de les nostres fronteres valencianetes i arribem fins a la província de Castelló. Però no ens quedem a la capital sinó a un lloc molt millor: a Vila-Real!

Si decidiu seguir el nostre consell i viatjar fins a aquesta ciutat ho fareu en l’epoca idònia, perquè a més de gaudir del seu turisme podreu viure les seues festes de maig. Aquestes s’organitzen en honor a Sant Pasqual, el seu patró des del 1917 i de segur que ho passareu molt bé.

Allí trobareu un munt de casals i de gent per tot arreu que de segur vos esperen amb els braços oberts. La Samfaina, Filibusters, La Xala o Galifardeu són algunes de les més de 100 penyes que hi ha per tot el poble. Durant les 10 dies que dura la festa la ciutat canvia la seva fisonomia diària per cercaviles, processons, espectacles, esports, etc.

Totes aquestes activitats estan pensades per a que qualsevol veí del poble o qualsevol que hi s’acoste, per menut o gran que siga, participe en les festes. Però el que realment aconsellem es que ningú se’n vaja de Vila-Real sense veure el famós “bou per la vila” i el “bou embolat”. Per a això podreu estar als cadafals del poble i així protegir-vos de les banyes de bou. Però si teniu esperit de “torero”… enmig del carrer es on haureu d’estar.

Per últim, sols dir dues parades (també) obligades com són “El Mesón del Vino” i “La Fira de la Tapa”. El primer, lloc de reunió indiscutible per als joves ( i no tan joves) on pots trobar un gran ambient, música i diversió on el vi es el gran protagonista, encara que és molt complicat trobar a algú capaç de pronunciar una frase coherent, no sé per qué… Amb la segona visita les vostres papil·les gustatives ballaran extasiades amb la quantitat de tapes de la terra que podreu degustar. Si no teniu lloc per a sopar, en la Fira de la Tapa sempre en podreu trobar.

 

Recordeu que teniu fins el dia 18 per gaudir de les festes de Maig a Vila-Real! Ací vos deixe el programa fester per a qualsevol consulta:

http://vila-real.com/content/view/8984/95/

 Fins la pròxima!!!

Ja tenim campió en la Lliga Femenina!

Doncs sí, ahir per la nit el Ciudad Ros Casares de València es va imposar en la final al Perfumerías Avenida per 72- 56, convertint-se així en les noves campiones de la Lliga Femenina 2007-2008 per segon any consecutiu. Amb aquest nou títol ja fan el triple, ja que aquesta temporada han guanyat la Supercopa, la Copa de la Reina i la Lliga Femenina.

La tercera de les eliminatòries, al contrari que les altres que van alçar alguns dubtes, no va donar possibilitat de segones interpretacions. I és que aquesta vegada sí, vam vore a un Ros Casares que no fluixejava en cap aspecte. El rebot era completament de les valencianes (13 per 6 de les de Salamanca) i l’atac era clar i fins i tot en segones opcions. Tot el contrari que li va passar a l’equip rival, que pel que fa el seu principal referent en atac, la valenciana Anna Montañana, va errar els huit llançaments de triple que va intentar.

Tal volta el segon temps va ser el més trist pel que fa al joc de les xiques del Ros, però en els dos quarts que restaven una increïble Katie Douglas inspiradíssima (al final del partit va sumar 30 punts) va agafar les regnes de l’equip i el va portar amb peu firme a la victòria.

Al xiulit final, els 5.000 espectadors que s’havien reunit a la Fonteta de Sant Lluís, van explotar d’alegria i amb ells totes les jugadores i el cos tècnic que donaven les gràcies a l’aficció per el suport. Com bé deiem algunes en posteriors declaracions a la Televisió Valenciana, només els queda un somni: guanyar la Eurolliga, serà la pròxima la seua? Ja ho vorem…

(aquesta foto no es correspon a la final d’ahir) 

Per seguir la notícia als principals mitjans, ací teniu uns enllaços recomanables:

Federació Espanyola de Bàsquet: www.feb.es

Ros Casares Valencia: www.roscasares.com/basket

Nostre Esport: www.nostresport.com

As: http://www.as.com/baloncesto/articulo/ros-casares-valencia-proclama-campeon/dasbal/20080514dasdasbal_7/Tes

El Mundo: http://www.elmundo.es/elmundo/2008/05/14/valencia/1210796290.html

 

Assassins.

Aquest post va per Juan Manuel Piñuel Villalón, i per tots els demés.

Qui ha tallat tot l’alè
d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Lluís Llach